Vinaròs i el medi ambient

Fa uns dies es va fer una xerrada al Saló d’Actes de Caixa Vinaròs amb la participació d’Agustí Guimerà, responsable municipal de Medi Ambient (a l’organigrama de l’Ajuntament no apareix una regidoria específica sinó la d’Urbanisme i Medi Ambient).

A l’acte, el senyor Agustí Guimerà afirmava que la de Medi Ambient és una regidoria que ha deixat de ser “una de les tres Maries” (quines són les altres dues?), donant a entendre que és una regidoria amb la qual cal comptar per a tot el desenvolupament local. I ahí queda dit.

Algú de la taula li demanà, entre altres qüestions, si hi havia algun plà municipal de protecció dels barrancs, reserva natural de la biofauna del territori. Sabeu quina va ser la resposta a eixa qüestió? Cap. Va respondre sobre altres consideracions que se li havien fet però no a eixa en concret. És a dir, no hi ha cap programa per a la protecció dels barrancs. És més, els nostres barrancs estan sent objecte d’operacions immobiliàries i on l’Ajuntament, segons Agustí Guimerà, no hi té res a veure doncs qui té potestat sobre el tema és la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Justament sobre eixa vinculació, algú de la sala va intervindre indicant que moltes noves construccions fetes o per fer a Vinaròs estarien infringint el procés legal per a la seua execució al no disposar de l’autorització de la Confederació Hidrogràfica, ja que en este cas el silenci administratiu no dóna cap dret a construir. Este comentari no va tindre cap rèplica. O siga que es pot entendre que és veritat. Aleshores, ¿no és precisament l’Ajuntament qui ha de vetllar pel compliment de les lleis en qualsevol àmbit de la seua competència? Perquè qui dóna les llicències d’obra en tot el terme municipal, a excepció del Port, és l’Ajuntament. Dit d’una altra manera, ¿l’Ajuntament de Vinaròs està actuant fora de la llei?

Una altra intervenció des de la sala va demanar a Agustí Guimerà que, donat l’augment de casos de xiquets amb problemes respiratoris, si hi havia mesuradors de la qualitat de l’aire a Vinaròs. Sabeu quina va ser la resposta? “Aquí ja tenim el mestral que s’ho emporta tot”. Justament el mestral i altres vents poden fer arribar a Vinaròs la contaminació de la térmica d’Andorra (Terol), la contaminació de les taulelleres de Castelló, la contaminació de la cimentera d’Alcanar (denunciada per Greenpeace com un dels punts negres de contaminació a tota Espanya),…i tant de bo no passe res a les nuclears d’Ascó perquè allavontes el que portaria el mestral… no ens donaria temps ni a saber-ho.

El senyor Agustí Guimerà s’escuda en el desenvolupament de l’Agenda 21 a Vinaròs. Però segons es va dir a la seua presentació fa un parell de mesos, l’Agenda 21 és un programa a desenvolupar a llarg termini i amb la participació ciutadana com a pilar fonamental. I quins canals de participació? De moment no cap.

I mentrestant, a Vinaròs es dóna via lliure al Castor, s’anuncia la creació de grans zones industrials, es continua construint amb desmesura, s’executa obra pública de dubtós benefici per als ciutadans, no es solucionen moltes qüestions que sí afecten a la qüalitat de vida de tots els vinarossencs/ques,…

I que conste que a mi no em mou cap interés partidista al respecte. Vaig clamar contra la guerra a l’Iraq quan governaven uns i ara exposo altres qüestions més locals quan governen altres.

PIQUÉ, MONTILLA, CLOS: i Catalunya què?

Piqué, Montilla i Joan Clos. Tres ministres d’Indústria a Madrid. Ministres catalans però que demostren molt poca sensibilitat pel que fa als interessos dels ciutadans de Catalunya. I posem-ne alguns exemples.

El projecte Castor d’emmagatzematge de gas s’ha anat gestant durant el seu mandat al front del Ministeri d’Indústria. S’ubica al costat valencià del riu Sénia pel que fa a la planta regasificadora i gasoductes. És una projecte amb una gran afectació a tot el territori del Sénia. Per això, veïns de la banda catalana reclamen que la Generalitat i pobles com Alcanar i Ulldecona es consideren com a part afectada. Sembla ser que des de l’administració catalana, presidida pel mateix Montilla, hi ha molt poc interés en reclamar aquest reconeixement. Clar! Si ell mateix n’ha estat un dels artífexs del projecte.

De la mateixa manera, la térmica que es vol fer a Faió (Fayón), poble saragossà de la Franja, afectarà sobretot a pobles veïns catalans com La Pobla de Massaluca. Un territori que es pot veure terriblement perjudicat per la quantitat de projectes, de tèrmiques i altres, que s’hi volen implantar. I no tan sols es tracta de dir que existeix una Catalunya més enllà de l’Ebre.

Al port de la mateixa ciutat de Barcelona hi ha uns magatzems de gas que representen un perill per a tota la població.

I és que la gestió de la indústria perillosa a Espanya no respecta cap paràmetre de seguretat.

Recordem que el mateix Piqué va ser un dels responsables de l’empresa que va fer els vessaments tòxics al pantà de Flix (i que ara es volen “netejar” amb diner públic, sense cap legislació que determine que qui embruta paga).

És paradigmàtic que ministres catalans desenvolupen projectes d’extrema perillositat per a la salut i la seguretat de les persones i on no es reconeix l’afectació a territori català. És per això que em pregunto: per a qui treballen aquests ministres? Per a l’interés dels catalans? Per a l’interés general? O per a l’interés dels grans grups financers?

Els escolto i no puc evitar pensar: quina immensa presa de pèl!

PD.: que aquest escrit aparegui en plena campanya electoral ho considero una qüestió purament anecdòtica.

Jordi Romeu i la seua “solidaritat”.

Fa poc es publicava a Vinaròs una entrevista amb el seu alcalde Jordi Romeu on declara, entre altres qüestions, el següent sobre el projecte Castor d’emmagatzematge de gas, responent a la pregunta de si és inevitable o realment necessari:
”Les dos coses, per aquest motiu l’Equip de Govern ha tingut un posicionament clar des del primer moment, sempre que no perjudiqués a ningú. Vinaròs sempre ha sigut un poble solidari i així ho ha demostrat quan va instal·lar la cimentera o es va explotar el pou petrolífer davant la nostra costa. Ara estem davant d’un projecte segur i que pot reportar beneficis econòmics a Vinaròs, llocs de treball per als vinarossencs i pot convertir-se en el motor del rellançament industrial de la nostra ciutat, així com també del seu port.”

Davant d’esta afirmació caldria tindre present algunes qüestions importants:

- Encara no existeix cap informe que garantisca la seguretat del projecte Castor. És més, encara no hi ha oficialment projecte, ja que està pendent de publicació al BOE de la nova ubicació de la planta regasificadora. Bé és cert que des del Ministeri tampoc sembla reclamar-se les mesures de seguretat i de desenvolupament que un projecte d’estes característiques mereixeria atendre.

- De tal manera, es dóna carta blanca a la informació facilitada per la mateixa empresa impulsora del Projecte Castor, Escal UGS, sense esperar a més informes d’un projecte encara per completar.

- No existeix consens entre tot el territori. És més, ni tan sols són considerats com a part afectada pobles veïns al projecte. Per tant, quan Romeu parla de que Vinaròs ha estat sempre un poble solidari caldria preguntar-se: solidari amb qui? Amb el Ministeri? Amb l’empresa promotora?

- I si és així de “solidari” amb els interessos qualificats de “interessos generals” ¿perquè es rebutja des de l’Ajuntament el projecte de parc eòlic marí davant les costes de Vinaròs?

- El projecte de parc eòlic va provocar una intensa campanya de sensibilització ciutadana impulsada per diversos sectors, conseguint més de vint mil signatures de rebuig que no han estat suficients, pel que es veu en el Pla Nacional Eòlic, per a impossibilitar la seua implantació.

- En el cas del Castor s’ha evitat qualsevol debat públic intentant silenciar la Plataforma opositora i mantenint a determinats sectors socials en una actitut ambivalent pels suposats beneficis que el projecte reportarà a Vinaròs.

- Cal reconèixer que Jordi Romeu sí que tenia una actitut prou “solidària” quan una ministra del govern Aznar, en plena pre-campanya d’unes eleccions que donarien el triomf a Zapatero, va vindre a posar la primera pedra del projecte de trasvasament de l’Ebre. Aleshores van aparèixer afirmacions de Romeu en la premsa local on manifestava la imminència del trasvasament i la suposada inutilitat de oposar-s’hi.

- L’Ajuntament de Vinaròs, comandat en les dues últimes legislatures pel tàndem Romeu-Balada, està impulsant un gran nombre de projectes privats i públics dins del que és la política del ciment o del totxo, la qual sens dubte reporta considerables beneficis a algunes empreses i particulars però que des del punt de vista del benefici al conjunt de la ciutadania són més que dubtosos, hipotecant el futur de Vinaròs amb un urbanisme qualificable de salvatge i insostenible.

- Els deliris polítics a Vinaròs projecten un creixement de població exorbitat que aguditzarà encara més la precarietat de serveis i d’infraestructures a la població: manca de serveis sanitaris, d’escoles, de xarxa viària, deficiències dels serveis assistencials i d’interacció social,... donant com a resultat una ciutat caòtica on els accidents, la violència i la brutícia són el pa de cada dia.

Enfront de tot això, Jordi Romeu sembla contemplar tan sols les mesures policials:
“Vinaròs està treballant des de fa tres anys en la comissaria de policia, tasca que no resulta gens fàcil, però en l’últim ple municipal ja podem cedir els terrenys i el procés de la seua implantació és imparable. L’Equip de Govern ha augmentat el nombre de policies locals i continuarà en aquesta línia. Això és una prova que volem una ciutat segura.”

Tot i que la socialdemocràcia que ell diu representar està revestida pels valors més dignes i sublims:
“…en tot el món el discurs polític per la pau, la solidaritat, les polítiques mediambientals i la igualtat continuen estan plenament vigents.”

Però no n’hi ha prou amb “discursos polítics” i/o maquillatges de bones intencions. Calen fets, i cada vegada més.

Recordem la vella màxima “Per les seues obres els coneixeràs”.

Projecte Castor, perjudici o benefici?

Vinaròs vol el projecte Castor. Així ho ha expressat el seu alcalde Jordi Romeu (PSPV-PSOE) com la oposició (PP). Això sí, sempre que es canvie la ubicació inicial de la regasificadora (la planta terrestre del projecte). Per part de l’Ajuntament hi ha un interés manifest en que la planta s’ubique en terrenys de Vinaròs, tot i que siga la totalitat del territori del Sénia qui en súrtiga perjudicat. O he de dir beneficiat?

Els polítics vinarossencs no volen deixar perdre el sucós benefici econòmic que suposa el projecte Castor. Tot i que és un projecte que, de realitzar-se, a banda d’afectar en major o menor mesura gran part de les activitats de la zona (l’agricultura, la pesca i el turisme), representa tot un atemptat als valors paisagístics del territori situat a les dues ribes del riu Sénia. A banda hi hauran les repercusions mediambientals, tot i que els promotors del projecte, com acostuma a passar, minimitzen la contaminació i els perills que comporta una instal·lació d’eixes característiques. I després del Castor, quan el territori ja haja estat “violentat” de tal manera, qui sap quants altres projectes arribaran.

Perquè si alguna cosa representa el projecte Castor és el trencament amb tots els potencials de creixement que actualment tenen les Terres del Sénia.

Crec que els polítics de Vinaròs demostren tindre molt poca consciència de territori quan es tracta d’un projecte que tindrà una afectació general sobre tots els municipis del Sénia. Que la Taula del Sénia no es pronuncie en contra de dit projecte (diuen que senzillament no es pronuncia) és fruit d’eixa, permeteu-me la expressió, miséria política.

I això no hauria de sorprendre als que coneixem la realitat vinarossenca, amb una acció de govern que destaca per la seua negligència, arbitrarietat, falta de criteri, tràfic d’interessos i per atemptar continuament contra la qüalitat de vida i el benestar dels seus conciutadans.